dimecres, 28 d’octubre del 2009
dijous, 8 d’octubre del 2009
Comentari de text ``La vaca cega´´
LA VACA CEGA.
Aquest és un poema de Joan Maragall (1860-1911). El seu pare era fabricant tèxtil. Maragall, va estudiar dret al mateix moment el seu pare volia que es cuidés de la fàbrica.
El poema tracta d’una vaca cega a causa d’un cop de pedra, i que venia a veure aigua com sempre però sense decisió ni companyia. Ella no podria seguir el ritme de les altres vaques. Quant aconsegueix veure, s’aixeca i se’n va per camins inoblidables i brandant la seva llarga cua.
El tema principal de la poesia de Joan Maragall es la natura, quan contempla la natura queda impressionat i meravellat.
Seguidament, comentaré el poema de Joan Maragall ``La vaca cega´´. El poema té 10 síl·labes per vers (decasíl·lab), no està dividit per estrofes i té 23 versos, la rima es dóna només en alguns versos del poema, però en general no en té. El poema té un doble sentit: la vida de la vaca és el que ens mostra, però en realitat es refereix a la vida bohèmia dins del modernisme. Existeix una comparació (Ve a abeurar-se a la font com ans solia), i de metàfores com: aixeca al cel (va aixecar), l’embanyada testa (el cap), les mortes nines (els seus ulls cecs), orfe de llum (cega) i d’altres. Aquest va ser un dels poemes més importants del modernisme.
En conclusió, m’agradaria destacar un altre cop el doble sentit del poema i la majoritàriament manca de rima entre versos.
diumenge, 4 d’octubre del 2009
La vaca cega
En el poema La vaca cega, Joan Maragall explica els moviments d'una vaca, cega d'un cop de roc d'un vailet de can Covilar de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
Gairebé la personifica, i li dóna un aire de noble tragèdia i de fatalitat, bastit en un clima d'elements morals i lírics.
En una carta al seu amic Soler i Miquel que inclou el poema, Maragall el descriu com a flor de salut ociosa.
Segons l'estudiós de l'obra de Maragall, Arthur Terry, el que vol dir és que només en un estat de salut, d'equilibri físic i mental, una persona és capaç de sentir compassió.
La seva reacció de la visió de l'espectacle de l'animal, arriba a transmetre alguna cosa de la força vitalitzadora que ve de la compassió.
Va ser traduïda al castellà per Miguel de Unamuno.
El dibuixant Junceda en va fer una recreació pictòrica molt bona.
El poema
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.